Vinland

Vinland
Tipus	Regió geogràfica i element geogràfic
Descobridor o inventor	Leif Eriksson
Localitzat a l'entitat geogràfica	Terranova
Localització
Continent	Amèrica del Nord
	42° 22′ 24″ N, 71° 08′ 03″ O / 42.37328°N,71.13419°O
Història
Data de descobriment o invenció	1000

Vinland,^[1] Vinlàndia,^[2] Vineland^[3]^[4] o Winland^[5] (norrè occidental antic Vínland o Vinland)^[6] és l'àrea costanera d'Amèrica del Nord explorada pels vikings, on Leif Erikson va desembarcar per primera vegada vers el 1000, aproximadament cinc segles abans dels viatges de Cristòfor Colom i John Cabot. Vinland va ser el nom donat a l'Amèrica del Nord explorada pels Vikings, presumiblement incloïa Terranova i el golf de Sant Llorenç fins al nord-est de Nova Brunswick (on es troben les epònimes vinyes).

*Leiv Eriksson oppdager Amerika* ("Leif Erikson descobreix Amèrica") per Christian Krohg (1893)

El 1960 es va trobar l'única evidència arqueològica coneguda d'assentament nòrdic^[7] a Amèrica del Nord (fora de Grenlàndia) es va trobar a L'Anse aux Meadows a la punta nord de l'illa de Terranova. Abans del descobriment de proves arqueològiques, Vinland només es coneixia de les sagues de l'antic nòrdic i la historiografia medieval. El descobriment de 1960 va demostrar de manera concloent la colonització nòrdica precolombina de les Amèriques. L'Anse aux Meadows podria correspondre al campament Straumfjörð esmentat a la Saga d'Eric el Roig .^[8]^[9]

↑ «Vinland». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Roche Velázquez, Andrea. LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA ISLANDESA DEL SEGLE XIII. UNA APROXIMACIÓ A LES ÍSLENDINGASÖGUR COM A FONT HISTÒRICA (tesi). Universitat de Barcelona, p. 36. «Vinðland: (en català Vinlàndia) nom que van posar els víkings a les terres descobertes més enllà de Groenlàndia, a l’actual Canadà»
↑ Laurence Marcellus Larson in Canute the Great: 995 (circ.)-1035 and the Rise of Danish Imperialism During the Viking Age, New York: Putnam, 1912 p. 17
↑ Elizabeth Janeway in The Vikings, New York, Random House, 1951 throughout
↑ Danver, Steven L. Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions. 4. ABC-CLIO, 2010, p. 2. ISBN 978-1-59884-078-0.
↑ Els manuscrits pertinents no indiquen la quantitat vocàlica, de manera que el topònim tant es pot llegir Vínland -amb i llarga- com Vinland -amb i breu-. Si ens trobem davant Vínland el topònim vol dir Terra de vi (norrè occidental antic vín nt. “vi”). Si ens trobem davant Vinland, el topònim vol dir Terra de pastures (norrè occidental antic vin fem. “prada, pastura”). En favor d'una lectura Vinland -amb i breu- hi diu el fet que les vinyes eren totalment alienes al món norrè, de manera que és més que dubtós, per no dir directament impossible, que en Leifr Eiríksson o qualsevol altre dels seus homes n'hagués vista mai cap i, per tant, també impossible que poguessin associar cap planta que s'hi assemblés a una vinya. També hi diu que el mot vín és un mot que únicament vol dir vi i, en la combinació súrt vín vol dir vinagre. Aquest mot, així i doncs, no vol pas dir vinya, ni tampoc cep, com sovint s'afirma. Vínland és terra vini, terra de vi, no pas terra de vinyes. Es pot adduir que hi ha un passatge de la Konungs skuggsjá, en el capítol 10, en el qual hi surt, aparentment, atestat el mot vín amb el significat de vinya: En Írland er náliga landa bezt, þeirra er menn vitu, þó þar vaxi eigi vín á, ok eru þar þó margir undarligir hlutir, ok þeir sumir er þat land mun kallat helgara en ǫnnur lǫnd. A banda que la Konungs skuggsjá es va redactar entre el 1260 i 1270, i per tant, gairebé tres-cents anys després que s'encunyés el topònim Vínland/Vinland, aquesta obra és massa erudita i en desconeixem el rerefons com per no pensar que darrere aquest testimoni hi pot haver la influència del llatí, més que més que l'aparició d'aquest mot amb aquest significat és un hàpax. El passatge en qüestió podria reflectir una mala interpretació d'un passatge de la Topographia hibernica d'en Giraldus Cambrensis que fa: Pascuis et pratis, melle et lacte, vinis, non vineis, dives est insula. Beda tamen, inter alias insulae laudes, dicit eam vinearum expertem non esse. Solinus vero, et Ysidorus apibus eam carere asserunt. Sed, salva ipsorum venia, circumspectius e diverso scripsissent; Vineis ipsam carere, et apium expertem non esse. Vineis enim et earum cultoribus semper caruit et caret insula. Vina tamen transmarina, ratione commercii, tam abunde terram replent, ut vix propaginis proventusque naturalis in aliquo defectum percipias. Pictavia namque de plenitudine sua ei copiose vina transmittit. Cui et animalium coria, et pecudum ferarumque tergora, Hibernia non ingrata remittit. Apes quidem, sicut aliae regiones, haec mellificas habet. In maiori tamen, ut arbitror, copia scaturirent, si non venenosas ete amaras, quibus silvescit insula, fugerent examina taxos... “l'illa és rica en pastures i prades, mel i llet, i també en vi, per bé que no en vinyes. En Beda, en efecte, entre d'altres elogis d'aquesta illa, diu "que no hi manquen les vinyes. En Solinus, en canvi, i l'Isidor afirmen "que no hi ha abelles". Però, amb tot el repecte per ells, podrien haver escrit just el contrari, que no hi ha vinyes a l'illa però que sí s'hi troben abelles. Irlanda no posseeix ni ha posseït mai ni vinyets ni vinyaters. Els vins de l'altra banda de la mar, gràcies al comerç, la proveeixen tan abundosament que a penes notaries la manca de creixement de vinyes i de llur collita natural. Poitou, de la seva rica producció de vi, li n'envia copiosament, la qual, no mostrant-se desagraïda, a canvi li envia els cuiros d'animals i les pells de bestiar i de feres (animals salvatges). Com d'altres països, Irlanda té abelles que li produeixen mel, i crec que la mel fluiria més abundosament dels ruscos si el creixement dels eixarms no es veiés refrenat pels teixos verinosos i amargs que abunden pels boscos de l'illa”.
↑ Ingstad, Helge; Ingstad, Anne Stine (2001). The Viking Discovery of America: The Excavation of a Norse Settlement in L'Anse aux Meadows, Newfoundland. Checkmark Books. ISBN 0-8160-4716-2
↑ «Is L'Anse aux Meadows Vinland?». L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada. Parks Canada, 2003. Arxivat de l'original el 2007-05-22. [Consulta: 20 abril 2010].
↑ Importància del descobriment de closques de noguera a L'Anse aux Meadows: Birgitta Wallace, "The Norse in Newfoundland: L'Anse aux Meadows and Vinland", The New Early Modern Newfoundland: Part 2 (2003), Vol. 19, No. 1. "Molts erudits han rebutjat L'Anse aux Meadows com s perifèrica en la història de Vinland (Kristjánsson 2005: 39) Jo mateix ha sostingut aquesta visó durant molt de temps. Ara estic afirmant que L'Anse aux Meadows és de fet, la clau per desbloquejar les sagues de Vinland. Dos factors cristal·litzen aquesta idea en la meva ment. Un d'ells era la meva investigació posterior en els primers assentaments francesos a Acadia (Wallace 1999) i el tipus de migració (Anthony 1990) [...] La segona senyal va ser la identificació de noguera blanca roman en els estrats nòrdics a l'Anse aux Meadows. Aquí va ser la pistola fumejant que vincula l'entorn limitat de nord de Terranova amb un entorn exuberant al golf de Sant Llorenç, on precisament hi havia raïms silvestres. La mítica Vinland tenia una base en el fet arqueològic." Birgitta Wallace, "L'Anse aux Meadows, Leif Eriksson's Home in Vinland", Norse Greenland: Selected Papers from the Hvalsey Conference 2008 Journal of the North Atlantic, 2009, 114-125.

[1] «Vinland». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Roche Velázquez, Andrea. LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA ISLANDESA DEL SEGLE XIII. UNA APROXIMACIÓ A LES ÍSLENDINGASÖGUR COM A FONT HISTÒRICA (tesi). Universitat de Barcelona, p. 36. «Vinðland: (en català Vinlàndia) nom que van posar els víkings a les terres descobertes més enllà de Groenlàndia, a l’actual Canadà»

[3] Laurence Marcellus Larson in Canute the Great: 995 (circ.)-1035 and the Rise of Danish Imperialism During the Viking Age, New York: Putnam, 1912 p. 17

[4] Elizabeth Janeway in The Vikings, New York, Random House, 1951 throughout

[Danver2010-5] Danver, Steven L. Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions. 4. ABC-CLIO, 2010, p. 2. ISBN 978-1-59884-078-0.

[6] Els manuscrits pertinents no indiquen la quantitat vocàlica, de manera que el topònim tant es pot llegir Vínland -amb i llarga- com Vinland -amb i breu-. Si ens trobem davant Vínland el topònim vol dir Terra de vi (norrè occidental antic vín nt. “vi”). Si ens trobem davant Vinland, el topònim vol dir Terra de pastures (norrè occidental antic vin fem. “prada, pastura”). En favor d'una lectura Vinland -amb i breu- hi diu el fet que les vinyes eren totalment alienes al món norrè, de manera que és més que dubtós, per no dir directament impossible, que en Leifr Eiríksson o qualsevol altre dels seus homes n'hagués vista mai cap i, per tant, també impossible que poguessin associar cap planta que s'hi assemblés a una vinya. També hi diu que el mot vín és un mot que únicament vol dir vi i, en la combinació súrt vín vol dir vinagre. Aquest mot, així i doncs, no vol pas dir vinya, ni tampoc cep, com sovint s'afirma. Vínland és terra vini, terra de vi, no pas terra de vinyes. Es pot adduir que hi ha un passatge de la Konungs skuggsjá, en el capítol 10, en el qual hi surt, aparentment, atestat el mot vín amb el significat de vinya: En Írland er náliga landa bezt, þeirra er menn vitu, þó þar vaxi eigi vín á, ok eru þar þó margir undarligir hlutir, ok þeir sumir er þat land mun kallat helgara en ǫnnur lǫnd. A banda que la Konungs skuggsjá es va redactar entre el 1260 i 1270, i per tant, gairebé tres-cents anys després que s'encunyés el topònim Vínland/Vinland, aquesta obra és massa erudita i en desconeixem el rerefons com per no pensar que darrere aquest testimoni hi pot haver la influència del llatí, més que més que l'aparició d'aquest mot amb aquest significat és un hàpax. El passatge en qüestió podria reflectir una mala interpretació d'un passatge de la Topographia hibernica d'en Giraldus Cambrensis que fa: Pascuis et pratis, melle et lacte, vinis, non vineis, dives est insula. Beda tamen, inter alias insulae laudes, dicit eam vinearum expertem non esse. Solinus vero, et Ysidorus apibus eam carere asserunt. Sed, salva ipsorum venia, circumspectius e diverso scripsissent; Vineis ipsam carere, et apium expertem non esse. Vineis enim et earum cultoribus semper caruit et caret insula. Vina tamen transmarina, ratione commercii, tam abunde terram replent, ut vix propaginis proventusque naturalis in aliquo defectum percipias. Pictavia namque de plenitudine sua ei copiose vina transmittit. Cui et animalium coria, et pecudum ferarumque tergora, Hibernia non ingrata remittit. Apes quidem, sicut aliae regiones, haec mellificas habet. In maiori tamen, ut arbitror, copia scaturirent, si non venenosas ete amaras, quibus silvescit insula, fugerent examina taxos... “l'illa és rica en pastures i prades, mel i llet, i també en vi, per bé que no en vinyes. En Beda, en efecte, entre d'altres elogis d'aquesta illa, diu "que no hi manquen les vinyes. En Solinus, en canvi, i l'Isidor afirmen "que no hi ha abelles". Però, amb tot el repecte per ells, podrien haver escrit just el contrari, que no hi ha vinyes a l'illa però que sí s'hi troben abelles. Irlanda no posseeix ni ha posseït mai ni vinyets ni vinyaters. Els vins de l'altra banda de la mar, gràcies al comerç, la proveeixen tan abundosament que a penes notaries la manca de creixement de vinyes i de llur collita natural. Poitou, de la seva rica producció de vi, li n'envia copiosament, la qual, no mostrant-se desagraïda, a canvi li envia els cuiros d'animals i les pells de bestiar i de feres (animals salvatges). Com d'altres països, Irlanda té abelles que li produeixen mel, i crec que la mel fluiria més abundosament dels ruscos si el creixement dels eixarms no es veiés refrenat pels teixos verinosos i amargs que abunden pels boscos de l'illa”.

[7] Ingstad, Helge; Ingstad, Anne Stine (2001). The Viking Discovery of America: The Excavation of a Norse Settlement in L'Anse aux Meadows, Newfoundland. Checkmark Books. ISBN 0-8160-4716-2

[Vinland-8] «Is L'Anse aux Meadows Vinland?». L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada. Parks Canada, 2003. Arxivat de l'original el 2007-05-22. [Consulta: 20 abril 2010].

[Wallace-9] Importància del descobriment de closques de noguera a L'Anse aux Meadows: Birgitta Wallace, "The Norse in Newfoundland: L'Anse aux Meadows and Vinland", The New Early Modern Newfoundland: Part 2 (2003), Vol. 19, No. 1. "Molts erudits han rebutjat L'Anse aux Meadows com s perifèrica en la història de Vinland (Kristjánsson 2005: 39) Jo mateix ha sostingut aquesta visó durant molt de temps. Ara estic afirmant que L'Anse aux Meadows és de fet, la clau per desbloquejar les sagues de Vinland. Dos factors cristal·litzen aquesta idea en la meva ment. Un d'ells era la meva investigació posterior en els primers assentaments francesos a Acadia (Wallace 1999) i el tipus de migració (Anthony 1990) [...] La segona senyal va ser la identificació de noguera blanca roman en els estrats nòrdics a l'Anse aux Meadows. Aquí va ser la pistola fumejant que vincula l'entorn limitat de nord de Terranova amb un entorn exuberant al golf de Sant Llorenç, on precisament hi havia raïms silvestres. La mítica Vinland tenia una base en el fet arqueològic." Birgitta Wallace, "L'Anse aux Meadows, Leif Eriksson's Home in Vinland", Norse Greenland: Selected Papers from the Hvalsey Conference 2008 Journal of the North Atlantic, 2009, 114-125.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]